PA NEGRE

L´he vist i m´ha semblat molt avorrida.

-1

Kcr, també tens la possibilitat de veure-la en castellà, es el que tenim els catalans, que entenem els dos idiomes i tenim la gentilesa de traduir-la a altres idiomes, però ja veig que tu ets d´aquells dels anys 50 que ens perseguien perquè no pensàvem com ells. Fes-t´ho mirar.

12

Avui aniré al cine a veure PA NEGRE. Respecte a aquests que troben una falta de respecte que hi hagin pel.licules en català els hi diria que s´ho facin mirar, que tenen tota la cartellera per escollir films en castellà. Al noi aquest Kcr li diria que es un babau que quan va al cinema no sap ni que va a veure, informat i no seràs tan inculte.

6

Feia temps que no veia una pel·lícula amb tan bon guió al cine...

-1

Diuen els que hi entenen que els homes es diferencien dels animals en la inteligéncia. I que és la inteligéncia sino l´art de mentir per treure avantatge sobre els altres i així sobreviure fins i tot als més forts físicament? La capacitat de mentir sens dubte ens ha dotat de superioritat per extendre la nostra especie sobre el planeta, però al mateix temps fa que siguem capaços de ser veritables monstres per a nosaltres mateixos. La peli no va d´això, però si de com les mentides dels adults desperta el monstre de la crueltat en els infants, i quan això passa la infància es perd per sempre.

1

Que malament ho varen passar els nostres avantpassats en aquells anys de postguerra. La pel•lícula reflexa el patiment diari de la gent davant dels que manaven i dels senyors rics que feien i desfeien les coses i la vida de las persones al seu gust, obligant a la gent a cometre actes senzillament espantosos. Impressionant el treball de totes les actrius de la pel•lícula, i del nen protagonista, que realment sembla que ho visqui, i que el paper estès fet per ell. Una realització esplèndida d’un temps que ningú voldria tornar a patir. Una de les millors pel•lícules en català i sobre els catalans de la postguerra, molt dura, però imprescindible de veure-la.

14

Jesús, ja fa uns 5 anys que han sortit pel·lícules catalanes de primer nivell, equiparables a les franceses i escandinaves i, és clar, molt superiors a les espanyoles: Roger Gual ("Remake"...brutal!), Cesc Gay ("A la ciutat"), Marc Recha (per a paladars fins, gens comercial), Edmon Roch ("Garbo, l´home que va salvar el món"), Mar Coll ("Tres dies amb la família"), Isaki Lacuesta ("Los condenados"), David Bayona ("El Orfanato"), Eduard Cortès ("El pallasso i el Füher"), Albert Serra ("El cant dels ocells")...són alguns exemples de bones o excel·lents pel·lícules que fugen de les sobreactuacions i el xavacanisme del cinema espanyol, curull de crits i de persones de comportament histriònic...

4

És el primer cop que veig una pel.licula catalana i en català de primer ordre. Treball magnífic del seu protagonista, l´Andreu. Una visió de la postguerra amb totes les seves misèries, aleshores un film cru però emotiu, en que l´espectador es submergeix dins la pel.licula. Totalment recomanable, crec que no s´hauria de perdre la seva visió.

7